L’ocupació o el dret a la propietat privada
El dret a l’habitatge i el dret a la propietat privada són dos drets que contempla la nostra constitució. Per tant, que ningú faci interpretacions diferents sobre quelcom que està bé o malament.
El tema dels desallotjaments de persones vulnerables forma part del primer dret i, per tant, les administracions públiques són les que han de garantir el bé d’aquestes persones donant les solucions més adients.
El tema de les okupacions forma part d’un sistema, on es barregen diferents casuístiques, des de persones vulnerables que desafien a les lleis, persones que tenen aquest modus vivendi i/o màfies que aprofiten el vuit legal per continuar delinquint gratuïtament. En la majoria dels casos la convivència amb els okupes sempre acaba malament.
Sovint, llegim que és molt diferent l’ocupació de l’habitatge de propietat particular respecte al de fons immobiliaris, anomenats, «fons voltors». Però cal recordar que el resultat de l’expulsió dels okupes és el mateix procediment nefast.
Una controvèrsia, que molta gent desconeix, és que petits estalviadors tenen part del seu patrimoni en accions en el banc que està invertit en empreses immobiliàries (fons voltors) i que gràcies a aquesta inversió tenen uns petits ingressos econòmics que els ajuden a viure.
Bé, fa uns dies un determinat grup polític, que no se’l qualifica ni feixista ni d’extrem dret o de VOX, va proposar donar suport a una proposició de Llei al Congrés per tal de fer front a l’ocupació il·legal per tal que en 48 hores es pugui executar un desallotjament. A més sense diferenciació del tipus de propietat.
També cal recordar que fa pocs dies un ajuntament del maresme a contractar per donar suport a les «desaokupacions «una empresa especialitzada, cosa que ha comportat gran soroll mediàtic d’indignació, fins a haver d’anul·lar el contracte.
Conclusions
És extremadament trist veure com la major part dels països Europeus, la invasió de la propietat privada, sigui de què sigui, és un delicte greu i, en canvi, en el nostre país no sols no és un delicte sinó un sobre cost molt gran per aquelles persones que tenen la desgràcia de què el seu habitatge és okupada. Ja moments que tens els sentiments que el món està a l’inrevés, els dolents són els qui mantenen el país, la forces d’ordre públic, els jutges, els mestres, els metges, etc. I els bons són aquells que delinqueixen. I si fas comentaris com aquest ets FEIXISTA. Sembla ser que a Sant Cugat no és important.
