Sant Cugat «ciutat sense llei»
Aquest darrer cap de setmana hem pogut observar com diversos establiments de la població han sofert una sèrie d’atacs violents durant el vespre amb entrades i destrosses diverses. El modus operandi ha estat gairebé el mateix, a cops de puntades de peu, han anat rebentant portes i vidres per intentar sostreure qualsevol cosa. Els establiments afectats, destaquen per ser llocs, on es poden trobar molt poques coses de valor, però, tot i això, l’enrenou ocasionat pels propietaris és considerable i feixuc. No ha importat que hi hagués alarma o no puntades de peu fins a trencar els vidres i sortir corrents.
Més seguretat
Sovint veiem com els responsables de la seguretat s’afanyen a dir que es tracta de casos aïllats o bretolades, o fins i tot que ara tindrem un dron i un helicòpter passejant per controlar la seguretat. Francament això ens dona una certa tranquil·litat. Però el problema no desapareix.
La inseguretat sempre ha existit i probablement sempre existirà, el que cal avui en dia, és que no s’incrementi. Però realment, que serveix tenir tanta policia i mitjans, si després entren per una porta i surten per l’altre, inclòs, si són detinguts, surten abans que el denunciant hagi pogut fer la denúncia.
Per cert, cal destacar, que a igual que la salut, cal demanar «cita prèvia» per fer denúncies, amb la diferència que aquí no podem anar a la privada sinó ens atenen. Recomano veure el temps de la cita avui dia 13, la cita més propera era el dia 17 a les 6.45. Probablement, el nombre de denúncies augmentaria, si hi hagués major facilitat per denunciar, ja que si no ha d’intervenir l’assegurança, ningú es pren la molèstia de perdre el temps d’anar a les 6 del matí per denunciar un robatori, acte vandàlic, etc.
El principal problema de la nostra societat, és que es troben més protegits els delinqüents que les víctimes. Sembla que per un polític fer un canvi de lleis, que castigui més, els delinqüents és un acte feixista o d’extrema dreta. I com sempre aquell ciutadà que paga impostos, compleix les lleis i respecte als altres, ha de fer-se càrrec d’un grup de fora del sistema que té més dret que ell o ella.
Per cert, potser seria interessant, estudiar el nombre d’actes delictius que es realitzen en horaris coincidint amb relleus policials. Els delinqüents coneixen tots els seus drets i avantatges i les seves impunitats.
CONCLUSIONS
No voldria ser catastrofista, però independent d’aquests actes descrits d’aquest cap de setmana, la delinqüència va evolucionant a pitjor, personalment fa uns dies vaig estar present al metro de Barcelona com un vigilant de seguretat per retenir un personatge sense bitllet va estar a punt de rebre una ganivetada amb un gabinet de més 20 cm de fulla. Per un senzill bitllet de metro.
No entrarem amb el tema procedència dels delinqüents, ja que és un tema tabú, i com dirien alguns «en todos lados cuecen habas», però al Japó (no el considero precisament un país feixista) al primer acte delictiu d’una persona no originària del país, no va a presó, és expulsat del país.
