El 20% de la població de Sant Cugat és atès pels serveis socials

Unes declaracions a CugatMedia per la regidora de Drets Socials i Igualtat ens informava que prop de 20% de les persones que viuen a Sant Cugat tenen uns nivells de pobresa importants. Sembla curiós que la segona ciutat de Catalunya amb el nivell socioeconòmic més alt  segons IDESCAT tingui aquesta situació.
És trist veure com la ciutat on vius, hi ha una pobresa tan alta i que resulti que els que tenen la sort de no estar en aquesta desgràcia es troben pagant uns impostos més elevats que en altres indrets i a més no serveixen per minvar el problema, ja que segons incideix la regidora anem pel camí d’augmentar més la situació.
Des de sempre l’administració pública, té la temptació que davant un afer concret ha de crear una estructura nova per fer front a la situació. Recordo concretament quan va aparèixer el VIH en alguns moments es van destinar més diners a organitzacions i estructures que als propis afectats.
Aquestes ganes d’encarregar a un nou organisme agilitzador a la solució del problema sovint fa incrementar la despesa pel mateix manteniment de l’organisme, esperem que no sigui així a Sant Cugat, amb la posada en marxa de l’Oficina d’Assessorament de Drets Energètics.

Tenim un anàlisi del problema?

Cal quantificar amb dades actualitzades i reals dels principals problemes de la situació d’aquestes persones:
– Són persones sense papers o refugiats?
– Són persones sense treball o amb dificultat de tenir-ne?
– Són persones amb problemes de salut?
– Són persones majors de 65 sense ingressos o insuficients?
A partir d’aquí cal veure la seva situació d’habitatge:
– No disposen d’habitatge i es troben al carrer?
– Comparteixen habitatge de forma insalubre o massificada?
– Disposen d’habitatge i no poden pagar-lo?

Que es pot fer?

De la mateixa manera que tots ens hem solidaritzat amb el poble d’Ucraïna cal que fem el mateix amb els que tenim al nostre costat. Entitats com l’església a través de Càritas fa molts anys que està treballant, i altres entitats suposo que fan el mateix. Però cal veure fins a on pot arribar l’Ajuntament, ja que els 4 punts primers poc pot fer, excepte donar treball.
El tema subvencions i ajuts són solucions de la qüestió en un moment donat, però cal resoldre el problema a mitjà o llarg termini. Difícilment l’ajuntament pot fer edificis per allotjar a tothom, però sí que pot llogar o inclòs pot facilitar que molts dels locals que avui en dia no és lloguen donar una llicència de habitatge, prèvia a modificacions d’habitabilitat, facilitant als propietaris bonificacions d’impostos i amb la seguretat de l’ajuntament com avalador del lloguer.


Conclusions

Cal fer una coordinació total amb totes les entitats, incentivar la solidaritat de la resta de la ciutadania i l’ajuntament coordini i controli, que els ajuts arriben sempre aquells que més ho necessiten, per tal d’evitar abusos o picaresques que molts coneixem, encara que les tasques de control  siguin les que menys agraden als ajuntaments.
I sobre tot, recordar que l’ajuda no ha de consistir a «donar un peix sinó a ensenyar a pescar». Les societats que més subvencionen són les que les poblacions tenen menys incentius per sortir de forat. Els hem d’ajuda aquells que poden sortir i solucionar o minvar el problema d’aquells que no poden.

Valora aquest article [ratings]

Si t'ha agradat l'article comparteix a:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.