Educació

L’ensenyament en Català

Una sentència TSJC obliga Catalunya a fer el 25% de les classes en castellà, això fa que, a més de la classe de llengua de castellà, hi hagi una assignatura troncal que també es faci en aquest idioma.


Ara sembla que, perquè una sentència obliga a fer un ¼ part de l’ensenyament en castellà, l’idioma comú a tot el país, sembla que s’estreny més la soga al coll del model d’escola catalana (tal com diu el diari ara) o fins i tot, que torna la repressió a Catalunya com diuen alguns polítics.


En la meva infància i joventut no vaig tenir cap classe amb català. Va ser en la universitat, un dia de Sant Jordi, que vaig poder rebre, un dia de classes en català. Els meus pares varen néixer a Catalunya, però els meus avis materns eren d’Andalusia i malgrat això, sempre he parlat en català, i a l’escola mai es va parlar en català. Recordo a la «mili» alguna recriminació i incloent càstig per parlar català. Allò sí que era un 155, i tota una repressió.

On és el problema del català?

Els polítics altre cop ens volen enfrontar i fer un problema on no hi és. En canvi, no veuen les mancances d’educadors, metges, jutges i altres professions que parlin en català o tambè curiositats com, perquè malgrat tenir configurades les alertes de la Generalitat al mòbil en català, les rebo en castellà, o el perquè TV3, la nostra, quan van pel carrer fent preguntes, el 50% de les persones entrevistades parlen castellà.

Fa un temps un company em deia les dificultats de la seva mare que sempre parla català, i que el metge no l’entenia. Al company l’hi vaig dir, el més important, és tenir el metge. Un dia a urgències al Cap de la Mina de Sant Cugat hi havia un metge (d’origen rus) que en prou feines m’entenia en castellà (el 66% dels nous col·legiats a la demarcació de Barcelona no coneixen el català, un 24% venen d’Espanya i el 42% són estrangers). I per al que fa a l’ensenyament, si entrem en el detall de la quantitat d’Instituts i escoles de la província de Tarragona, que per falta de docents, les vacants provenen de fora i en prou feines parlen català. Les classes en català alla no arriben ni al 50%.


Resultats del model d’escola catalana

Diuen que el model d’escola catalana ha funcionat fins ara, que els hi preguntin als diferents departaments lingüistes, de tots els organismes oficials, la feina que tenen gràcies al nivell assolit per part dels seus treballadors i polítics o les queixes per part dels docents universitaris, de com arriben a la Universitat, gràcies al fet que l’ensenyament no és tan exigent.

Conclusions

No és un tema de percentatges, és el govern i els polítics els que s’han de preocupar, que hi hagi un assoliment absolut dels coneixements del català, el castellà i l’anglès i de tenir la capacitat de retenir a tots els professionals formats a Catalunya i en català, que no hagin d’anar a l’estranger per poder treballar. I al final, la llengua és una cosa que surt de dins i que ningú te la pot treure o imposar, sinó que els hi preguntin als hongaresos pel temps que els hi va ser imposat el rus, i no va fer que desapareixes l’hongarès.

[ratings]

Si t'ha agradat l'article comparteix a:

Un comentario en «L’ensenyament en Català»

  • És un tema complicat jo em vaig educar en una escola més castellana parlant i el meu germà en una catalana parlant, però a casa sempre hem parlat en català jo em defenia en ambdues llengües, però el meu germà no tenia fluïdesa amb el castellà. Sí que és veritat que potser hi ha més famílies castellans parlants, això no obstant, crec que no podem perdre la riquesa biolingüística sigui quin sigui el nostre origen.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *