La despesa dels milers de càrrecs polítics compensa? Diputació de Barcelona

La gestió dels recursos públics és una qüestió que, en moltes ocasions, genera interrogants i inquietuds entre la ciutadania. Un dels àmbits que sovint és sotmès a examen és el nombre de càrrecs polítics, especialment quan s’observa una duplicació de funcions entre diferents institucions. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona no és una excepció, i la pregunta sobre la seva eficiència econòmica esdevé rellevant, especialment en comparació amb altres nivells d’administració, com la Generalitat.

Un dels aspectes crítics que cal considerar és l’elevat cost econòmic associat amb els càrrecs polítics en la Diputació de Barcelona. Mantenir una estructura administrativa amb un nombre substancial de càrrecs comporta despeses considerables, i aquests costos són assumits pel contribuent. La qüestió clau és determinar si aquesta inversió es tradueix en beneficis tangibles per a la ciutadania o si, en canvi, s’està produint una despesa excessiva sense un rendiment òptim.

1 President/a A1 111.781 €/a 15 Vicepresidents i altres A2 1.502.067 €/a 16 president d’àrea A3 1.426.510 €/a 5 presidents dedicació parcial A5 227.350 €/a un máxim 133 persones de caracter eventual 64 assessors grup polític un cost 3.648.512 €/a 43 Assessors/es tècnics de Presidència, d’àrees i de diputats/des amb delegació cost aprox 3.246.586 €/a secretari general 126.000 €/a interventor 126.000 €/a tresorer 113.284€/a coordinador general 126.000€/a 12 coordinador d’àrea 1.324.236€/a 1 comissionat 103.000€/a 17 gerencies 1.751.000€/a 12 director generals 1.236.000€/a 2 cap de gabinet 187.776€/a

Aixó representa un total de13,8 milions d’euros anuals de salaris d’alts responsables de la DIBA (dades provinents de la DIBA)

A més, la duplicació de funcions entre la Diputació i altres administracions, com la Generalitat, pot generar ineficiències i redundàncies en la prestació de serveis. Això no només té repercussions econòmiques, sinó que també pot afectar la coherència i eficàcia en l’execució de les polítiques públiques. La ciutadania pot preguntar-se si aquesta duplicació de càrrecs i funcions és realment necessària i si es tradueix en una millora significativa en els serveis que es proporcionen.

La transparència en la gestió dels recursos públics és fonamental per mantenir la confiança dels ciutadans. En aquest context, les institucions, com la Diputació de Barcelona, han de proporcionar una explicació clara i detallada dels costos associats amb els càrrecs polítics i justificar la seva existència i funcions en relació amb altres administracions.

Així doncs, és crucial avaluar la necessitat i eficàcia de cadascun dels càrrecs polítics, especialment quan es produeix una duplicació de funcions amb altres institucions i/o avaluar si cal disposar de tantes administracions, com és el cas de la Generalitat, la Diputació i l’Àrea metropolitana de Barcelona (AMB) . Aquesta reflexió no només contribueix a garantir un ús eficient dels recursos públics, sinó que també reforçar la responsabilitat enfront de la ciutadania i el compromís amb la transparència i la rendició de comptes.

Conclusions

Els ciutadans no podem estar pagant administracions cares, ineficients i duplicades. Els recursos són limitats i els impostos han de servir per donar bons serveis i bons resultats i no per pagar sous.

Davant d’aquests fets se’ns presenten un mínim de quatre reflexions:
– La primera és que cal tenir persones ben pagades en els alts càrrecs de comandaments, ja que si no es fa així, ningú capacitat ocuparà aquests llocs de treball. Però cal dir, que majoritàriament aquests càrrecs són ocupats per polítics que ocupen o han ocupat càrrecs electes o de partit, en lloc d’un concurs de mèrits o unes oposicions que acreditin coneixements específics.
– La segona premissa important és si cal disposar d’estructures tan nombroses de comandaments, ja que el seu cost anual, tal com es veu, és molt elevat. Sempre recordaré una frase d’un taxista que em va comentar que un turista estranger li va dir «ustedes deben ser un país muy rico, ya que tienen muchos políticos para mantener»
– La tercera, és si cal disposar de tantes estructures administratives, sovint triplicades, a l’hora d’administrar els recursos públics.
– La quarta és molt preocupant, ja que si bé podríem parlar d’excés de càrrecs de comandaments, després no hi ha personal suficient per resoldre el dia dia, i qualsevol tràmit és etern. Sobre aquest punt caldria fer una reflexió més i és que cal una avaluació dels llocs de treball de l’administració dons hi ha llocs on la feina s’amuntega i altres que no es fa res, i això també té un cost tant o més elevat que els sous dels alts càrrecs.