Mona de Pasqua conflictiva

És trist que en la societat actual un grup anomenat feminista, la seva preocupació més important en aquests darrers dies hagi estat l’elaboració d’una mona de Pasqua en la que sortia la figura d’una dona, i que atès que la xocolata és de color fosc, ha estat més un motiu de reivindicació.
L’elaboració de figures amb xocolata, ha estat sempra una tradició a Catalunya i sempre ha estat un art com un altre amb unes grans dificultats a causa del seu material. L’art és una forma d’expressió de com una persona representa quelcom artísticament. La figura de la dona de mona de pasqua podia agradar o no, però arribar a dir tot la col·lecció de qualificatius que el grup feminista de Sant Cugat va arribar a dir, personalment és estar fora de to.
Actualment, reivindicacions com aquesta produeixen més un descrèdit cap al col·lectiu feminista que una defensa. La societat actual amb afany d’arribar a la paritat en tots els llocs està produint determinades situacions dantesques, com són posar en càrrecs a persones no prou preparades per altres que si ho estan pel seu sexe. Aquest fet no és nou, ja que molts cops dones molt més preparades que homes no han pogut arribar als llocs.

Les dones estan tan preparades com els homes per accedir a qualsevol lloc però a igual que els homes han de demostrar la seva capacitat. Crec que caldria lluitar per tal que en la presentació de currículums no es posés ni el nom ni el sexe. D’aquesta manera la selecció seria neutral i en el moment d’escollir seria la persona més capacitada. Crec que aquest ha de ser la reinvidicacions i no l’art en la xocolata.