Lloguer d’habitatge com solució d’inversió d’estalvis.
El lloguer d’habitatge ha estat sempre una forma d’obtenir un rendiment sobre la inversió d’un capital. Petits estalviadors han optat per aquesta solució. Sovint veiem notícia com Sant Cugat la segona població en lloguers més alts o altres com els governs intenten regular el mercat de lloguers amb una política intervencionista.
L’accés a l’habitatge és un dret i aquell que no pot permetre estalviar per adquirir un habitatge, ha de tenir dret a ella. Fins aquí queda clar.
Actual situació
Qualsevol habitatge de lloguer a Sant Cugat , el propietari ha de fer front a unes despeses molt més elevades, que en qualsevol altre municipi. Despeses com comunitat de propietaris, assegurança, IBI, AMB, reparacions, impostos en la declaració de renda, vesses comunitàries, dies sense lloguer, etc. Cap d’aquests imports he sentit que es pensi actuar per rebaixar per fer més assequible els lloguers sinó tot el contrari. Absolutament tots han anat pujant els imports per sobre del cost de la vida. Per cert, sobre el tema de reparacions resulta que la major part d’elles per petites que siguin cal demanar un permís d’obres (4% per l’ajuntament) quan es queixaven del famós 3%.
Conclusions
Els polítics tenen un afany de fer la vida més fàcil amb uns, complicant la vida a altres. Actualment, la major part dels lloguers de «pisos» a Sant Cugat en prou feines hi ha un rendiment superior al 2% que en el cas d’un impagament, temps sense lloguer, reparació o en el cas més greu una Okupació, el resultat és negatiu.
En el moment que desapareguin els pisos de lloguer el problema que tindrem serà molt més greu perquè no crec que l’ajuntament li surti a compte comprar pisos i haver de ser el» fons voltor» per aconseguir no fer fallida en la seva inversió.
