Els desnonaments a Sant Cugat
Fa uns dies va sortir la notícia sobre les sancions per obstrucció a la justícia per causa d’un desnonament. Sobre aquesta notícia caldria reflexionar que hi ha tres temes diferents a comentar.
El primer i més important és la situació de la família o famílies que es troben en una situació dramàtica de desnonament per impagaments reiterats. No cal dir que és una situació horrorosa que cal resoldre.
En segon lloc, hi ha un propietari o societat (actualment a la societat se’ls diu fons voltors) que té una inversió, que paga uns impostos per mantenir a tots i a totes i (ajuntament, àrea metropolitana, generalitat, estat, etc.) i que vol a canvi tenir uns resultats de la seva inversió.
En tercer lloc, hi ha unes persones al servei de tots els ciutadans anomenats agents de l’autoritat que actuen per un mandat imperatiu d’un òrgan superior per fer una actuació que marca la llei.
El desnonament en concret
En el cas de la notícia que ens envolta podríem dir que l’ajuntament representat per la tinenta d’alcaldia no ha fet res per resoldre aquest tema de manera positiva. Per exemple fent un pagament dels lloguers endarrerits o fen una campanya de donacions populars per poder fer front al pagament.
Per altra part, és un exemple penós que un responsable del consistori es posi increpar a funcionaris públics exercint les obligacions que els hi han estat encomanades. Fa temps que els polítics davant de la seva incapacitat de resoldre coses, sota el paraigües de la legalitat existent, anomenen feixistes o altres paraules a tots aquells que s’oposen a les seves idees o reinvindicacions, i actuen en un bandol que no els hi pertoca pel seu càrrec institucional..
Si en un país ens carreguem, el poder judicial, els funcionaris públics, etc. arribarem a una cosa que es diu anarquia, aconseguint el caos i el desordre. Si algú no sap que és anarquia ho consulti.
Conclusions
Un màxim representant del consistori, pel seu càrrec institucional, no pot fomentar activitats i/o actuar en contra d’actuacions de funcionaris públics. Si no està d’acord té que dimitir i com a ciutadà de carrer pot expressar el que vulgui, ja que estem en una societat lliure.
