Baixes emissions i transport públic a Sant Cugat del Vallès

Degut el seu nombre d’habitants, Sant Cugat,  té que formar part dels municipis «ecofriendly» és a dir zones de baixes emissions, vehicles municipals elèctrics i monitoratge amb càmeres per a la detecció de tots els vehicles, per tal de poder sancionar aquell que la seva etiqueta mediambiental no sigui correcta.
Fins a qui podríem dir que hi ha una verdadera preocupació per l’aire que es respira, encara que probablement el 80% de la contaminació per vehicles de motor és deguda a l’AP7 i la C-16, i no es fa res.
El que sorprèn enormement, que el transport públic per la ciutat es faci amb uns vehicles de mida igual que a una gran ciutat com Barcelona, on tenen verdaders problemes per circular per el seu carril a causa de la seva amplada i que, amés, la major part del temps la seva ocupació no és superior a 6 o 8 persones. Si a més afegim que molts d’aquests vehicles, com és el cas de la foto il·lustrativa, tenen més de 16 anys, dubto que les seves emissions siguin gaire netes. A més cal recordar que aquests vehicles tenen una circulació molt complexa pels carrers de la nostra ciutat i ocasionen embussos per la manca de maniobrabilitat en moment puntuals, que fan que estigui aturats mol de temps amb el motor en marxa i contaminant.
Crec que Sant Cugat no es mereix tenir vehicles de transport públic que generin més contaminació al dia, que uns pocs vehicles particulars que puguin acreditar, per exemple que no disposen de recursos suficients per substituir el cotxe.

Els responsables

Costa entendre que l’organisme regulador l’AMB, que en el passat congrés mundial del transport a Barcelona gaudia d’un dels estands més grans (curios no sé què venien) es van adonar que en els estands del costat hi havia gran nombre de fabricants d’autobusos amb unes mides més reduïdes i totalment elèctrics, que podrien ser una solució mediambiental real, però a canvi a Sant Cugat no li toca. Però cal veure la situació que tenen AMB i l’ajuntament.