L’emergència climàtica

Sempre hem dit que és una incoherència supina parlar de zones de baixes emissions de CO₂ en el municipi, quan tenim el vial de més circulació de vehicles altament contaminants de Catalunya (AP7-B30).
El partit polític d’ERC i la seva alcaldessa així com els seus companys de la CUP donen suport a què el nou conseller de territori consideri no prioritari la construcció del quart cinturó (B40). La raó que argumenta és el context «d’emergència climàtica»
No és una emergència sanitària, que el municipi de Sant Cugat amb la pitjor assistència sanitària pública (consultar les llistes d’espera) hagi de suportar grans quantitats de contaminants per una suposada emergència climàtica?
El que és més trist, és que l’alcaldessa, per disciplina de partit, no per dedicació als seus conciutadans, consideri el mateix. Caldrà tenir-ho present, ara que venen eleccions.

Reflexió

Actualment, hi ha una consciència d’emergència climàtica que consisteix a anar prohibint, aturant projectes o posar els anomenats impostos mediambientals, en lloc de realitzar infraestructures alternatives que estalvien les grans concentracions de vehicles i solucions de transport més mediambientals. Tanta emergència climàtica i no són capaços, ara que tenen la clau en el govern central, de tancar el famós corredor mediterrani. Potser interessa més altres temes particulars, que el benefici mediambiental de tota la població.

Solució

La solució no és, ni serà, concentrar tot el trànsit per l’AP7, totalment col·lapsada ja. La solució implica fer diferents infraestructures que permetin alleugerar els vials més saturats, encara que això suposi que en altres indrets hagin de passar vials que no tenien. Tothom ha de ser corresponsable que en el progrés cal fer un sacrifici.
Com solució cal també,finalitzar el corredor mediterrani com a alternativa per al transport de mercaderies, incentivant el transport de mercaderies ferroviari i imposant i recarrega al transport de llarga distància per carretera.
Tampoc és la solució pensar en el consum de proximitat o l’anomenat km 0, és una solució. En un món globalitzat es produeix en un lloc i es ven a milers de km, i a milers de mercats diferents si vols obtenir beneficis per continuar produint. Les mercaderies han d’anar d’un lloc a un altre. Si no circulen les mercaderies, no hi ha producció. Si no hi ha producció, hi ha atur, misèria, i no hi ha ingrés de diners en les arques públiques d’aquelles empreses que produeixen i així no es pot mantenir el país.