No vull pagar

Quan la major part de les autopistes de Catalunya eren de «l’estat»(concessionària) es va iniciar un corrent reivindicatiu i greuge contra Catalunya per l’excés de pagaments en comparació de la resta del país «Espanya ens roba / No vull pagar».
Ara totes les infraestructures de peatge que queden, pertanyen a la Generalitat i aquesta puja els peatges i ningú reivindica res. Fa uns dies ens vàrem assabentar que els túnels de Vallvidrera pujaven un 7%, si repeteixo un 7% i tothom ho troba perfecte. És com la T-casual, targeta de viatge en transport públic més venuda, que curiosament no serà bonificada com la resta.

Personalment, considero que les grans infraestructures viàries o el transport públic no han de ser gratuïts per a ningú. Crec que s’ha d’imputar les despeses de manteniment i de gestió/amortització, etc. El que no és lògic, que es converteixen en una font d’ingressos suplementaris per administracions públiques o concessionàries.

Conclusions

Actualment estem una societat, que malgrat tenir més elements de valoració, traga amb allò que li diuen aquelles persones a qui vota. En 1951, Barcelona en plena dictadura franquista va realitzar la famosa vaga del tramvia, per l’encariment 30 cèntims del bitllet de transport. Ningú agafava el tramvia. Probablement, en aquesta vaga darrera hi havia el desencís de la població per la situació econòmica de postguerra. Avui en dia no és que estiguem molt contents i de com ens estan enredant contínuament per pagar tot més car: energia, menjar, impostos nous, etc. Malgrat això callem.