Afegir impostos als més rics

Els partits d’esquerres s’omplen la boca sobre les mesures fiscals pels més rics. Mesures que sempre van acompanyades d’increments als impostos. Aquests partits parteixen de la ignorància de dues premisses bàsiques:
1.- Qui és ric i qui és pobre? o quina és la raó per la qual un nombre determinat de persones en el seu compte no té gairebé diners?

És evident, que els darrers esdeveniments de la història han empobrit de gran manera la nostra societat, la classe mitjana, cada cop té menys recursos i les anomenades grans famílies benestants cada cop tenen més, en comparació a aquesta classe mitjana. Però no hem d’oblidar, que la filosofia que tenien els nostres avis, d’estalviar pel dia de demà, ha desaparegut i la societat de consum ha desenvolupat una política de despesa, a cops desmesurada. Per altra part, tot això fa que aquest consum creï llocs de treball i les grans fortunes tinguin més diners. No és d’estranyar que els joves els costi trobar un pis quan no poden disposar d’estalvis, ja que alguns porten un tren de vida més elevat, al que tenien els nostres avis.

2.- Tots els nous impostos, a la banca, als «amazons», als ibis, als AMB, acaben repercutint a la curta o a la llarga a les mateixes persones
En el segon punt cal tenir present que aquestes pujades d’impostos afecten a tota la ciutadania, perquè els bancs deixen de donar interessos per compensar, l’Ibi als grans tenedors fa pujar els lloguers i empobrir al estalviador que disposa d’un habitatge en propietat, els AMB fan incrementar els sous d’estructures polítiques i els «amazons» ens pugen els articles per acabar pagant més car i si a més aquests impostos van a les arques municipals ajuden a apujar els sous a la complexa estructura no funcionarial.

Conclusions

Els que estalvien per poder pagar un pis, els seus diners no s’incrementi com abans, els qui lloguen paguen més car els pisos per el IBI i l’AMB i que els qui compren als «amazons», perquè no tenen temps de voltar a altres llocs i volen barat, els hi surt més car.
I finalment al que han arribat a grans i han anat pagant durant tota la seva vida milers i milers d’impostos, ara tindran menys estalvis. Això sí, que hem fet una política d’esquerres!
Per últim, cal recordar que la política d’estalvi sempre ha estat «pel dia de demà». El pensament de molts partits és que el dia de demà, sigui l’estat qui ho pagui tot. I això estem veient que desgraciadament cada cop va a pitjor.