Confusió dels polítics

Sovint els polítics i treballadors públics pateixen problemes d’identitat o de confusió de les seves responsabilitats. Això succeïx, quan treballadors públics o els polítics utilitzen els seus llocs de treball per reivindicar accions que no formen part de l’activitat que desenvolupen i que l’única finalitat és utilitzar el lloc públic per donar, més imatge mediàtica, de la seva reivindicació.

El TSJ va demanar a l’ajuntament de Sant Cugat fotos, de les façanes, per veure si les reivindicacions que es feien havien desaparegut, curiosament tan sols hi havia fotos de Pablo Hasel un pobre noi que no es persegueix pel seu dret a expressar-se lliurement i peticions d’amnistia.

Em sembla molt bé que un funcionari o un polític de l’ajuntament doni suport a aquesta persona, només faltaria, però no fent servir les parets internes o externes d’un edifici públic que pertany a tothom.
Fa uns dies tot un seguit de treballadors del cap de la mina de sant Cugat es manifestaven a favor dels responsables del Departament de Salut que van fixar les prioritats de vacunació a diversos col·lectius en els moments de la pandemia. Independentment que és un cas on s’està fent una investigació judicial, crec que l’edifici públic del CAP no ha de ser l’objecte de reivindicacions alienes a l’activitat de Mútua de Terrassa. Podríem entendre, la manifestació en aquest centre per la manca de professionals, la saturació, haver d’anar els malalts a Terrassa per actuacions que es poden fer a Sant Cugat, etc. Però no per aquelles coses totalment alienes a l’atenció sanitària que es desenvolupa.
També no fa pas gaire vàrem poder viure la imatge d’un president de la generalitat que estava més a prop de grups dissidents que no del seu propi equip el qual manava. Voldria recordar que és lícit tenir el cor dividit, però quan representes a tots tens que demostrar a contracor que els representes.

La principal causa

La gran quantitat de partits polítics representats en els diferents estaments, fa que cada cop que hi ha eleccions es facin més coalicions contra natura. Aquestes coalicions accepten el que sigui per estar a dalt i tan sols discrepen de cara a la vitrina donant una imatge de desgavell, per part dels presidents o alcaldes, a l’hora de donar imatge de coalició de govern. Això crea unes permissibilitats per no enfadar a la coalició, que de cara al ciutadà demostren un desgavell.

Llibertat o llibertinatge

La societat ha arribat a una situació perillosa, en què no diferencia entre la legalitat i el que pensa, de forma que no hi ha una reflexió a on es poden expressar i a on no ho poden fer. Tot val no és una opció o publicar a Twitter i després retirar tampoc (llençar la pedra i amagar la mà). Tot pot tenir conseqüències o afectar a tercers. No tot el que faig està bé, cal reflexionar si els altres no els hi agrada, no podem dir que es fotin.

Conclusions

El dret de la llibertat d’expressió és un dret que tenim reconegut i cal que defensem, però hem de recordar que no tothom pensa per igual. Per una bona convivència cal respectar al demès. El que més crida no sempre té la raó.
Els polítics si volen fer reivindicacions han de treballar per canviar mitjançant el poder que se’ls dona i el funcionari ha d’ajudar als polítics.
Quan representes una institució pots lluitar per canviar allò que no t’agrada. Recordar que el jutges i policies es mouen per lleis aprovades per polítics amb més o menys suport de la ciutadania.