El futur del transport públic a Sant Cugat
El ple municipal del més juny de 2022 ha aprovat el conveni del transport urbà amb l’objecte de traspassar la gestió a l’AMB.
Si tenim en compte que l’AMB coordina el transport metropolita, fins aquí té una certa lògica.
Quina és la situació?
Tota la ciutadania catalana, té l’obligació de pagar impostos a la Hisenda espanyola, per tal que aquesta, amb el que recapti, ens retorni els diners per poder fer front, entre d’altres coses, els serveis públics. Aquests diners, simplificant, retornen als ajuntaments mitjançant les Diputacions o la Generalitat.
A més, la ciutadania paga un IBI al seu municipi, per tal que entre altres conceptes, pugui mantenir serveis del municipi.
Els afortunats que vivim en la «primera corona» (no és monarquia preferent) tenim un impost més a l’AMB, en el que entre altres conceptes tornem a pagar el transport públic.
Si tenim vehicle propi paguem l’impost de tracció de vehicles, que s’ingressa directament a l’ajuntament. Esmento aquest impost que obligatòriament paguen tots els vehicles domiciliats a Sant Cugat, amb etiqueta eco o sense. Queda curiós pagar un impost de circulació quan no pots circular perquè el mateix municipi ho prohibeix.
I finalment quan agafem el bus, paguem per la seva utilització, és a dir que com a mínim directament, l’hem pagat 5 cops.
A més cal recordar que els municipis de la primera corona paguem per uns serveix que gaudeix tota la ciutadania sigui o no de la primera corona. L’AMB és un invent de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Política administrativa
Des de fa un temps, els polítics eludeixen a les seves responsabilitats, encarregant a uns tercers la gestió de serveis públics. Així tenim a Sant Cugat com Mútua Terrassa és qui gestiona la salut pública, i ara AMB serà qui gestionarà el transport. Així AMB, podrà millor justificar la raó de l’impost i l’ajuntament justificar que els vehicles del transport que no acompleixen la zona de baixes emissions ZBE no són de la seva responsabilitat, és a dir estableix una patente de corso en el que poden seguir contaminant mentre que la ciutadania te l’obligació de canviar de vehicle o de no poder circular.
Conclusions
Encomanar la gestió a tercers té un gran avantatge, en cas d’un marró, la culpa no és meva. Però també té inconvenient, com són l’encariment de costos a causa de la quantitat de mans per las que passa, el desconeixement del funcionament intern i ser, un mes a la cua, a l’hora de reclamar.
Els diners són limitats per la ciutadania en el moment de pagar impostos. Algun dia s’arribarà al límit. Cal aprimar les administracions, i amb aquesta frase en cap moment parlo de funcionaris, aquest son els productius (metges, advocats, administratius, etc). Cal aprimar polítics, alts càrrecs, estructures de compromís polític. Les nostres butxaques desgraciadament no poden permetre aquestes despeses.
