El conseller de salut no vol reunir-se amb l’alcaldessa de Sant Cugat

Fa pocs dievàrem poder llegir la notícia a Cugat Media que el Dr. Argimon no havia volgut rebre a la Sra. Ingla per parlar dels problemes d’assistència sanitària de la nostra població.

Amb aquest titular es carrega la culpa indirectament, al partit contrari amb el qual lluitarà per aconseguir l’any vinent l’alcaldia. És força curiós, que quan governava ERC, no va haver-hi reunions fructíferes amb la conselleria de salut,  per resoldre el mal endèmic de l’assistència sanitària a Sant Cugat. Cal recordar que el president de la Generalitat és del mateix partit que la Sra. Ingla. Per cert, no hem vist cap acte de reivindicació, ni pancartes en la façana de l’ajuntament o en els CAPs, per fer evident aquest atemptat sobre la nostra població.

És normal, ara que entrem en campanya, recordar que una de les principals queixes de la població són les llistes d’espera de proves i especialistes, la manca de personal sanitari i sobre tot recordar que en la nostra població, és la dotzena de Catalunya amb població, que no disposa d’hospital públic ni tan sols d’un pediatre les 24 hores, o també coses tan curioses com el fet de demanar una visita al metge d’urgències del CAP Valldoreix, hagis de demanar «cita prèvia» i aquesta es pugui donar l’endemà.

Sant Cugat té un problema molt important amb l’assistència sanitària, tal com hem dit altres vegades, que passa desapercebut gràcies a la gran quantitat de població que disposa amb una cobertura sanitària privada. Fa un temps el Dr. Argimon expressava la seva decepció sobre el sistema, indicant que l’augment de la cobertura sanitària privada, era una mala senyal per a la pública, era un indicador de quelcom que no funciona. Veiem que a Sant Cugat les seves paraules no tenen el mateix significat.

Conclusions

Veiem que malgrat, en alguns moments, tenir el mateix partit en l’ajuntament que a la conselleria de salut, mai s’ha aprofitat la situació per millorar l’assistència. Ara probablement, com és habitual amb precampanyes començaran els moviments per fer veure les diferents preocupacions dels uns dels altres i llençar les culpes a l’altre, quan el veritable problema és la manca d’interès per resoldre mínimament el problema, sense que calgui el desenvolupament de grans infraestructures sanitàries.

Si t'ha agradat l'article comparteix a:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.