El dret a l’habitatge i la propietat privada

Segons la constitució en el seu article 47 expressa que tothom té dret a un habitatge digne.

Arrel de la noticia publicada a CugatMedia sobre el desallotjament d’un pis ocupat caldria fer algunes reflexions.

La major part de nosaltres tenir un habitatge ens ha costat arribar a ell, cosa que no estat fàcil abans, ni ara ni en el futur. El preu del sol, la construcció, les càrregues impositives per la construcció i localització, fan que el mercat no sigui econòmic.
En una societat democràtica i capitalista, tothom viu per guanyar diners i poder viure amb una certa comoditat, però això implica haver de treballar, fer negocis i triomfar. És veritat que el mercat de treball per molta gent està difícil, això no obstant, recordo que la dècada dels vuitanta tampoc ho va ser i en altres moments com el 2011 era espantós.
Per la immensa majoria de la gent independitzar-se dels pares ha anat acompanyat de viure en un pis compartit, petit, incòmode i sovint lluny d’on havíem viscut. Sols aquells que rebien ajudes dels pares o dels Ajuntaments han pogut anar en una residència similar on havien viscut i per la resta és molt difícil poder arribar a les condicions que tenien vivint amb els pares, ja que aquest ho havien aconseguit després d’haver estat treballant molts anys.

Pel que fa al sector immobiliari/construcció cal primer arriscar per després obtenir uns beneficis i evidentment el que no es desitja mai és engantxar-te els dits. Recordem que no fa pas gaire temps 2008-2014 varem patir un greu crisi, en aquest sector, que va dur a una fallida important.

Propietat privada

Antigament, havia quelcom anomenat estalvi, i això significava sacrificis de deixar de fer moltes altres activitats que ens venien de gust. Ara són pocs el que coneixen aquesta paraula i a més tant els bancs com l’Estat se’n encarregat de penalitzar-ho. Aquest estalvi permetia anar prosperant per aconseguir una fita.
Alguns estalviadors han pogut tenir algunes propietats, que ara els permeten tenir uns ingressos per poder viure millor, cosa que si l’haguessin gastat en viatges o capricis o invertit en accions de l’IBEX 35, probablement no tindrien gairabè res. Aquests «estalviadors propietaris» han fet créixer l’economia del país generant llocs de treball i pagant impostos IBI’s, AMB, etc. que han beneficiat entre d’altres als municipis.

Fons voltors
Per altra part, de la mateixa manera que és creant tota mena de negocis hi ha un grup anomenats fons inversors de capital immobiliari que basi els seus negocis en compra habitatges, per després vendre’ls i, evidentment, guanyar diners, recordar que invertir per perdre no és un costum molt habitual. Ara aquests negocis reben el nom de «fons voltors» i són uns éssers menyspreables que tan sols volen posar al carrer a gent vulnerable que han ocupat la seva propietat privada.
Recordo, no fa pas gaire, un amic em deia com en la seva comunitat havia dos habitatges (de fons voltors) ocupades, que tenien enganxada la llum i que utilitzaven la piscina i totes les zones comunitàries sense pagar absolutament res i cada dos per tres renovaven el personal com si es tractés de llogaters.

Dret a la propietat privada
Voldria recordar de la mateixa manera que l’article 47 de la constitució regula l’habitatge digne l’article 33 regula el dret de la propietat privada.
Recentment, a Catalunya s’han aprovat dues normatives que fan referència a l’habitatge, una que regula els preus dels lloguers (que es contradiu en el model de societat que tenim) i un altre que beneficia l’ocupació, cosa que no existeix en cap altre país de UE.

És molt injust, que gent vulnerable visqui en barraques com en els anys 40-50-60 del segle passat vàrem tenir, sense anar molt lluny a Barcelona. Recentment, hi ha hagut dos casos de morts, un per incendi i altre per asfixia, de dues famílies, per les males condicions del lloc on habitaven, malgrat ser perfectament coneixedores les administracions, Ajuntament, Generalitat i els seus serveis socials.

Ara resulta que el problema de tot això ho tenen els fons voltors o aquelles persones que tenen una propietat juntament amb tots aquells que paguen religiosament mil i un impostos, potser cal dir prou i que les administracions prenguin cura d’administrar correctament tot allò que recapten per tenir garantit els dos principis bàsics la Salut i l’habitatge. Per cert el mateix article 47 de la constitució especifica que són les administracions mitjançant les seves plusvàlues qui s’encarregaran de fer front a aquests habitatges dels més desfavorits.

[ratings]