Camí del Crist treballador
Per aquells que no els hi soni o ubiquin, és el carrer que va des de la BP-1417 fins al centre educatiu escola Avenç. En el 2019 es va reclamar a l’ajuntament la resolució dos o tres esvorancs que havien aparegut en l’esmentat carrer que podien causar accidents a causa del gran nombre de vehicles que circulen per l’esmentat indret.
Solució municipal
El resultat va ser ràpid, es va decidir que, com l’esmentat carrer formava part d’una àrea denominada «parc natural», havia de ser de terra i ràpidament van venir excavadores i varen destruir la totalitat de l’asfalt del carrer, sense consulta prèvia amb les parts afectades. També, com altre mesura, es va limitar la velocitat a 20 km/hora.
Resultats sobre les mesures municipals
Els més dels 1000 vehicles que transiten diàriament, més els camions de subministrament de l’escola i club esportiu, més els autobusos escolars, ha fet que es generi tal quantitat de polsim, que en alguns moments, impedir la realització de qualsevol pràctica esportiva gràcies a la gran quantitat de pols en suspensió, inclos arribant ha originar alguns problemes respiratoris a diferents persones. Per altra part, hem aconseguit que el parc verd de Collserola, en aquell indret, sigui gris del polsim en suspensió, gran transformació ecològica, i no cal dir que tant tots els nens i nenes de l’escola, esportistes del club de tenis i les persones que tenen habitatges en aquell indret, el que han que respirar cada dia. Cal recordar, que la mesura 20 km/h, a part de no ser respectada, també s’aixeca pols.
Solucions
Després d’un gran nombre de queixes, l’Ajuntament va optar per afegir al terra, productes químics que impedissin el polsim, agreujant encara més el problema. Però al final els tècnics municipals han trobat «la gran solució», és un camió cisterna municipal que circuli varius cops al dia mullant el terra, per no aixecar pols. Cal afegir com nova incidència, que cada cop que plou, afortunadament poc, han de venir amb maquinària per reparar els grans esvorancs que es fan.
És evident que Sant Cugat no es mereix aquesta col·lecció de despropòsits d’actuacions, sense cap mena de consens i sentit, i de coneixement de què pot succeir i els costos addicionals que es poden ocasionar. Després es queixaran, que no hi ha prou diners, que hem de pujar IBIs, Plusvàlues, impostos com IAM o crear l’impost CO2 per tal de poder respirar millor o d’altres que encara no se’ls ha ocorregut.
Fem bé les coses i potser no llençarem tants diners, reparar uns esvorancs no tenia el cost per la salut ni el cost realitzat fins al moment més el que vindrà. Fins ara no tenim encara una solució, esperen les eleccions municipals per fer quelcom? Que cal fer perquè ens facin cas?
Valia la pena?
Quin cost te això?
Caldrà demanar responsabilitats per malbaratament de diners públics?
Quan hi haurà una solució definitiva, portem 3 anys?
[ratings]
