Els bufadors en la neteja ciutadana
Des de fa uns anys el sistema manual de neteja dels carrers ha sofert un canvi en moltes ciutats i Sant Cugat no ha estat una excepció.
El sistema tradicional de neteja dels carrers, era el col·lectiu anomenat escombriaires. Aquestes persones, periòdicament, circulaven pels carrers amb la seva escombra recollint tot allò que la natura i els humans embrutàvem.
De mica en mica això s’ha anat substituint pels bufadors d’aire. Els treballadors de la neteja equipats amb una pesada motxilla i uns protectors auditius, transporten un aparell que genera un corrent d’aire que arrossega la brutícia cap a un indret determinat per tal que més tard una màquina recollí la brutícia.
Fins aquí podríem dir que la idea és bona, però no és així. Aquests bufadors generen un soroll elevadíssim, tal és, que els mateixos treballadors han d’anar protegits pel soroll i, per altra banda, aixecant una polseguera descomunal, embrutant vehicles i habitatges. No cal recordar que a més en èpoques de pol·len, totes les persones al·lèrgiques, gaudeixen de la dispersió de pols d’aquestes màquines, fent que el seu pobreblema es vegi agreujat.
Tot el que sigui remoure pols, és una font de contaminació, que en el cas viscut de la pandèmia precisament no és el més adient.
Conclusions
El sistema de neteja per bufadors proporciona contaminació acústica i remou totes les partícules contaminants que es troben a terra fruit de la vegetació (pol·len) i partícules contaminants de vehicles, entre altres.
Seria bo retornar al màxim a les escombres, per evitar aquests problemes i sobretot, tornar a recuperar l’aigua, com un mitjà per arrossegar brutícia. I no val a dir que l’aigua és un bé escàs quan a Sant Cugat disposem d’una quantitat molt gran d’aigües subterrànies que no són reaprofitades.
